♞ Escacs Cel i Terra

Els dos mons. Es juga sobre dos taulells de 8×8 alineats: la Terra (N0, on comença tota la partida en la disposició clàssica) i el Cel (N1, buit i de cristall). A la Terra tot val com als escacs normals: moviments, doble pas, captura al pas, enrocs i promoció a l'última fila.

El pas vertical. Qualsevol peça pot pujar o baixar a la casella de l'altre nivell amb la mateixa coordenada, si és buida. És tot el moviment: no es combina amb desplaçaments i mai no es captura amb el pas vertical. El rei, com sempre, no pot acabar en casella atacada.

Atac en columna. Torres i dames també ataquen verticalment la casella de l'altre nivell just a sobre o sota seu (el rei en defensa pròpia fa el mateix: dos reis no poden quedar mai apilats). L'escac vertical no es pot tapar: es resolt movent el rei o capturant l'atacant dins del seu nivell.

Conversió: els fantasmes. Tota peça capturada a la Terra puja al Cel a la mateixa coordenada, canvia de bàndol i serveix qui l'ha capturada: és el fantasma bicolor, translúcid, amb el cos del seu color d'origen i el cap i l'anell del color de qui l'ha capturada. Si la casella del Cel just a sobre és ocupada, no hi ha lloc i la peça es perd definitivament: tapar el cel és una tàctica.

Els fantasmes no baixen mai i no colpegen cap avall: lluiten només dins del Cel amb tota la llibertat del seu tipus, i la condició de fantasma els acompanya tota la vida: cap moviment no els la treu. Un peó fantasma no promocionarà mai: si arriba a l'última fila del Cel, s'hi queda com a peó i bloqueja la casella fins que el capturin.

Una mort al Cel és una mort. Qui és capturat dins del Cel —per una peça del Cel o per foc vertical des de la Terra— surt dels dos taulells per sempre. Cada peça té com a màxim dues vides: la terrestre i, si la maten a la Terra, una segona vida celestial i sense retorn.

Els viatgers. Les peces que pugen voluntàriament conserven el color i poden tornar a baixar. Els peons al Cel no tenen doble pas ni captura al pas, i al Cel ningú promociona: cal baixar a l'última fila de la Terra per rebre la corona (promoció de descens). Un peó viatger que ja és a l'última fila del Cel només en pot sortir baixant: a sota, damunt la Terra, el corona.

Enroc internivell. Si el rei i una torre original pròpia estan apilats (mateixa coordenada, nivells diferents), poden intercanviar les caselles: el rei no hi ha d'estar en escac ni acabar en casella atacada. Es pot fer una sola vegada per jugador, a més dels dos enrocs clàssics (que exigeixen el rei i la torre al mateix nivell, a la Terra).

Fi de partida. Mat = escac sense cap resposta legal als dos nivells. També hi ha ofegat, la regla de 50 moviments i les taules per material insuficient.

Llegir el tauler. Clic sobre una peça pròpia per veure els seus moviments: punt = moviment, anell vermell = captura, cercle discontinu = moviment vertical. Un anell vermell en una casella buida és la captura al pas: la víctima és el peó veí que acaba de fer el doble pas i queda marcat amb un anell vermell pulsant. Quan una peça pot pujar o baixar de nivell, un feix de llum del seu color uneix els dos taulells perquè no se t'escapi l'ascensió. Arrossega per orbitar, roda per apropar, tecles 1/2/3 per canviar de vista, V per la vista 2D i C (o el botó 🎨) per obrir la personalització: paisatges de fons (o una imatge pròpia), colors del fons, dels dos taulells, de les peces i dels fantasmes, il·luminació, marques i temes ja fets.

Màquina contra màquina i reproductor. El mode Màquina vs. Màquina fa jugar l'una contra l'altra, però tu manes el ritme: amb un clic a «Següent moviment» (o la fletxa →) la partida avança un sol moviment; amb ⏯ la deixes córrer sola. Pots desar la partida (💾, fitxer JSON) i carregar-la (📂) per reproduir-la jugada a jugada amb el reproductor: ⏮ al principi, ◀ una jugada enrere, ▶ una jugada endavant, ⏭ fins al final. Tecles del reproductor: ← enrere, → endavant, espai reprodueix/pausa, Inici i Fi.